Un professor, davant dels seus alumnes de la classe de filosofia, sense dir ni una paraula, va agafar un pot gran de vidre i va procedir a omplir-lo amb pilotes de golf.
Després va preguntar als estudiants si el pot estava ple. Els estudiants van estar d'acord a dir que si. El professor va agafar una caixa plena de perdigons i els va buidar dintre del pot. Va omplir els espais buits que quedaven entre les pilotes de golf.
El professor va tornar a preguntar de nou als estudiants si el pot estava ple, i ells van tornar a contestar que si.
Després el professor va agafar una caixa amb sorra i la va buidar dintre del pot.
Per descomptat que la sorra va omplir tots els espais buits i el professor va tornar a preguntar de nou si el pot estava ple. En aquesta ocasió els estudiants li van respondre amb un sí unànime.
El professor, ràpidament va afegir dues cerveses al contingut del pot i efectivament, el líquid va omplir tots els espais buits entre la sorra.
Els estudiants reien. Quan els riures es va anar apagant, el professor els va dir:
"Vull que us fixeu. Aquest pot representa la vida. Les pilotes de golf són les coses importants com la família, els fills, la salut, els amics, l'amor, coses que t'apassionen. Són coses que, encara que perdéssim la resta, les vostres vides encara estarien plenes.
Els perdigons són les altres coses que ens importen, com el treball, la casa, el cotxe.....
La sorra és la resta de les petites coses.
Si primer poséssim la sorra en el pot, no hauria espai per als perdigons, ni per a les pilotes de golf. El mateix succeïx amb la vida. Si utilitzéssim tot el nostre temps i energia en les coses petites, no tindríem mai lloc per a les coses realment importants.
Para esment a les coses que són crucials per a la teva felicitat. Juga amb els teus fills, concedeix-te temps per a anar al metge, veu amb la teva parella a sopar, practica el teu esport o la teva afició favorita. Sempre haurà temps per a netejar la casa, per a reparar la clau de l'aigua.
Ocupa't primer de les pilotes de golf, de les coses que realment t'importen. Establix les teves prioritats, la resta sola és sorra".
Un dels estudiants aixeco la mà i li va preguntar que representaven les cerveses.
El professor somric i li va dir: "M'encanta que em facis aquesta pregunta. La cervesa és per a demostrar que encara que la teva vida et sembli plena, sempre hi ha un lloc per a dues canyes amb un amic".
Aquesta història va ocórrer en una classe de filosofia d'una universitat qualsevol, però és d'aplicació general a la nostra vida, i en aquest cas va dedicat a l'equipe govern de l'ajuntament del Vendrell, y atenent les necessitats d'una població cada vegada més copejada per la crisi, on cada euro és amidat per a poder arribar exclusivament per a alimentar-se. On fins i tot, una recepta d'un medicament espera liquiditat per a poder adquirir-se. Es tracte d´una situació que mai abans havíem viscut.
Per aixó les demano.......
Que apliquin el mateix sentit comú i humanitat, que tenen amb vostès, els proveïdors que duen mesos sense cobrar treballs realitzats en el nostre municipi i segueixen prestant-nos els seus serveis, els autònoms que han de pagar els seus impostos encara que no hagin cobrat les seves factures, els desocupats que cada dia som més i més desprotegits, a causa de la fallida general.
Per això encara em costa digerir les paraules de l'alcalde cap al públic assistent al ple municipal del passat dia 6, quan en un acte d'excés de galons, va arribar a dir que la participació del públic al final dels plens és una deferència seva, i que en qualsevol moment podria anul•lar.
De veritat que no trobo l'adjectiu idoni per a expressar tal actitud. El que si li puc dir al senyor alcalde i al seu equip, és que ell continua assegut en aquesta butaca gràcies a aquests ciutadans, que van acceptar què un perdedor a les urnes, avui sigui qui governa en Vendrell, i per aquesta mateixa raó, i tornant al principi de l'article, recordi que per un polític i vostè inclos, els ciutadans hem de ser sempre, les pilotes de golf, com el professor els va exposar als seus alumnes en la universitat. Però segons sembla, les seves actituds prepotents i dictatorials ens omplin dia a dia el pot de sorra.
Vull pensar en positiu, i també que un mal dia ho té qualsevol però crec, que el seu comportament són seqüeles encara de la legislatura passada, perquè......
No sé, si és imaginació meva, però a l'entrar al saló de plens encara escolto de fons el picar de botes i el so de sabres, ,
No hay comentarios:
Publicar un comentario